Gustau Yubero

(GYubero)

Assessoria patrimonial i planificació financera

Terrassa. Barcelona. ESPAÑA.

Benvinguts a la deflació!


Escrito 14 Feb

Bon dia,

abans de les dades un parell de definicions (si sou usuaris avançats, podeu saltar fins al següent paràgraf).  INFLACIÓ vol dir que els preus de les coses són més cars avui que en el passat (per exemple: de petit amb mil peles, 6€, anàvem al cine el meu germà i jo i ens sobrava per un còmic).  DEFLACIÓ és el contrari, o sigui que les coses siguin més barates avui que en el passat. Per saber si ha passat una cosa o l'altra, es fan  mesures estadístiques ja que és impossible saber en temps real quan val cada article de cada botiga de cada ciutat. L'estadística  més coneguda és l' IPC (índex de preus al consum). L'IPC es pot donar en variació  INTERANUAL que vol dir l'evolució dels preus entre un final de mes i el mateix final de mes d'un any enrere o en variació  MENSUAL que vol dir entre un final de mes i el final del mes anterior.

Les dades

Doncs bé, avui m'han arribat les dades de l'IPC de gener a diversos llocs del món. I m'he trobat això:

 InteranualMensual
IPC Catalunya    0,3%   -1,1%
IPC Espanya    0,2%   -1,3%
IPC Alemanya    1,3%   -0,6%

Perquè tingueu una referència per entendre les dades, l'objectiu del Banc Central Europeu és que a la Zona Euro la inflació hauria de ser del +2%. Perquè es creu que una pujada de preus constant i limitada és sana i beneficiosa per a l'economia.

 

El comentari

Com veieu, els preus a Catalunya han tingut un comportament molt semblant als del conjunt d'Espanya: un creeixement (inflació) molt petit de gener a gener i una caiguda evident (deflació) durant el mes de gener de 2014. O sigui que estem flirtejant en la zona de la temuda deflació.

Per què temuda? Doncs perquè des de l'ortodòxia sempre s'ha dit que és una situació dolenta per a la marxa de l'economia i tenim l'exemple del Japó que va afrontar molts anys de recessió en un escenari de caiguda de preus.

PERÒ, últimament no paro de llegir opinions contradictòries al respecte. N'hi ha que defensen la postura ortodoxa que us acabo d'explicar i d'altres que argumenten que la deflació en si mateixa no té perquè ser dolenta, que en el nostre cas no és la caiguda de preus la que alenteix l'economia sinó a l'inrevés: l'alentiment de l'economia el que provoca que els preus no pugin.

Jo us confesso que no sé qui té raó. En tot cas, sembla que el Banc Central Europeu (BCE) no està preocupat (de moment!) per la deflació.

Alemanya

I per què ens has posat la dada d'Alemanya a la taula? Doncs perquè aprofito per explicar-vos una curiositat històrica. Resulta que després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va patir una híper-inlfació, o sigui que els preus es van disparar i disparar amb conseqüències funestes per a la població i que unides a tota una sèrie d'altres factors van portar al descontentament social, ascens del partit nazi, arribada de Hitler al poder, Segona Guerra Mundial, etc. etc. etc.

I diuen, que és a causa d'això que en l'ADN col·lectiu alemany ha quedat gravada la noció que una inflació descontrolada conduirà a conseqüències funestes i s'ha d'evitar sempre per tots els mitjans possibles.

I per si no sabíeu, els alemanys manen molt a dins del Banc Central Europeu. És per això que l'objectiu fundacional del BCE és mantenir la inflació sota control i ves a saber si és per això que declaren que (de moment!) no veuen cap perill en la situació contrària. 

Així que, senyores i senyors, benvinguts a la deflació!

Gustau

(com sempre us animo a deixar comentaris, plantejar dubtes, demanar aclariments, presentar queixes... el que vulgueu)

 

 

 


Comentarios